L'apicultura es l'art de la cria de les abelles a fi d'aprofitar-se els productes principalment de la mel i la cera.
El dia 13 d'octubre va venir un home de Sant Pere de Torelló que es deia Ernest que es apicultor i ens va explicar la seva feina.
Ens va explicar les diferencies entre les abelles, (són totes negres, peludes, només poden picar un cop ja que tenen el fibló enganxat a l'intestí per això un cop piquen tiben i llavors se'ls arrenca), les vespes, (són carnívores i tenen el cos negre amb ralles grogues), els borinots,(són peluts amb el cos negre amb ratlles grogues, tenen el cul blanc i nomes piquen les femelles) i les vespes solitàries,(són carnívores i tenen el cos negre amb ratlles grogues).
Hi ha tres tipus d'abelles:
-L'abella reina:és la més gran viu entre 4 i 5 anys gràcies a que només s'alimenta de jalea reial la seva única feina és pondre ous i pot arribar a pondre des de 1.500 i 3.000 ous per dia. Tot i pondre tants ous només la copulen una vegada. Els apicultors les pinten segons a l'any que han nascut amb un color o un altre per poder-les diferenciar ràpidament dins la caixa.
-Abelles obreres: passen 3 dies a l'ou, el 4 dia són larves després es transformen en crisàlides i seguidament en abelles del dia 1 al 2 netegen les larves, del 3 al12 alimenten les larves, del 12 el 17 fabriquen cera i la bresca, del 18 el 21 fan guàrdia a la porta del 22 el 34 pol·linitzen i del 35 el 40 moren, sempre fora del panal. Una abella obrera només fabrica una cullerada de mel a la seva vida. Tenen 5 ulls dos grans compostos per 7.000 tubs hexagonals i que poden veure l'ultra violeta i tres petits que serveixen per detectar el moviment. Poden moure 230 cops les ales per segon.
-Els abellots: són els mascles poden viure entre 3 i 4 mesos,no piquen perquè no tenen fibló i la seva única feina es copular la reina. Quan ho fan introdueixen els penis dins la reina l'obren i llavors no el saben tancar per això no el poden treure i moren desagnats.
L'apicultor, per evitar que les abelles el piquin ha de portar el següent: una especia de mono blanc o groc que queda tot cobert de cap a peus, unes botes o bambes blanques.
Per treballar necessiten les següent eines:
- Fumador: serveix per treure fum i que les abelles es creguin que hi ha un incendi i agafen tota la mel possible i se'n van així els apicultors tenen entre deu i quinze minuts per treballar.
Les pinces: serveixen per agafar les bresques.
El raspall: serveix per espolsar les abelles de la bresca.
El ganivet: serveix per treure la capa de cera que hi ha sobre la mel
La palanca: serveix per aixecar les bresques
L'atrapa pol·len: serveix per atrapar el pol·len però ho posen un dia sí i dos no perquè les abelles no ho coneguin i segueixin fent boles de pol·len.
La mel són vòmits fets d'aigua i sucre, quan arriben al panal les abelles s'ho passen de boca en boca unes cinc vegades fins que una ho deixa a la bresca. L'apicultor agafa la bresca i talla la cera amb el ganivet i la posa a la centrifugadora i així extreu la mel.
Els apicultors porten les arnes a diferents llocs geogràfics segons el tipus de mel que vulguin aconseguir, per exemple l'Ernest aconsegueix la mel de romaní a Manresa, la de farigola a Vic, la de mil flors als Pirineus i la de bruc al Montseny.
Per últim vam fer un tast de mel, per fer el tast hem de tenir amb compte el color, l'olor i el gust. Hi ha mels més dolces i mels més amargues.
